Humanisme i vida pública
«L’humanisme no ha de quedar-se en la consulta; ha de sortir a la plaça pública. La salut d’una societat es mesura tant per les seves lleis com per la qualitat humana dels qui les fan possibles. "
Un mirada humanista sobre la vida pública: quan l'escolta, la cura i la responsabilitat personal també són eines polítiques.
EL FIL QUE HO UNEIX TOT
En la meva trajectòria professional, he vist de prop una veritat que massa sovint oblidem: les relacions humanes són el cor de tot. Són la base del benestar personal i també de la salut col·lectiva.
La política entesa en el seu sentit més ampli no és només fer lleis o gestionar pressupostos. És també -i sobretot- la manera com ens relacionem com a societat. Quan aquest vincle es trenca, quan es perd la capacitat d’escoltar, comprendre i cuidar, no és només la política la que pateix: és la comunitat sencera.
L’humanisme com a base
El humanisme posa la persona al centre. Ens convida a mirar -nos honestedat, reconèixer les nostres necessitats reals i actuar amb responsabilitat i coherència.
La Teràpia Gestalt i el Focusing són eines que parteixen d’aquesta filosofia:
En política, aquest mateixa mirada és essencial. Perquè les decisions que afecten les persones, poques o milions, sempre neixen d’éssers humans que també carreguen històries, pors i desitjos. Si no es treballen, és fàcil que el poder acabi governat per l’ego o la por, no pel bé comú.
La política com a relació
Des del treball social i educatiu, he après que tota la comunitat és un espai de trobada i de conflicte. El conflicte no és negatiu: és una oportunitat per créixer i trobar nous acords.
Per aprofitar -lo, cal que les persones que hi intervenen tinguin eines:
Sense això, la política degenera en lluites de poder, discursos buits i decisions preses des de la distància emocional.
Per què els polítics -i la ciutadania- necessiten teràpia.
Fer política és viure en un entorn d’alta pressió. Les crítiques, les expectatives i les decisions urgents poden portar a reaccions impulsives i poc meditades.
La teràpia no és un luxe.
És una eina per:
Quan els representants polítics cuiden la seva salut emocional, també cuiden millor la salut democràtica.
El vincle amb Escons en Blanc
La meva implicació amb Escons en Blanc neix de la mateixa arrel que la meva feina terapèutica: la voluntat fer visible allò que no funciona i no amagar el buit sota paraules boniques.
El escó buit és, per a mi, una metàfora molt potent. En teràpia, un buit reconegut és una oportunitat per créixer. En política, és un avís: abans d’omplir l’espai amb més del mateix, cal aturar-se, escoltar i canviar el rumb.
Finalment
Cuidar la democràcia és cuidar les persones que la construeixen. I cuidar les persones comença per conèixer -nos, escoltar -nos i atrevir -nos a canviar.
"L'objectiu de la política no és el poder, és el bé comú"
Aristòtil