La política que respirem cada dia
La política no és només el que passa als parlaments o surt a les notícies. És l’aire que respirem cada dia: quan busquem feina, quan paguem un lloguer, quan fem cua en un centre de salut. El que decideixen les institucions es converteix en el marc de la nostra vida diària.
I aquest marc, encara que sovint no en siguem del tot conscients, té un impacte directe en la nostra salut mental.
Quan la política pesa massa
Quan la política es converteix en un espectacle de confrontació permanent, la ciutadania ho sent:
- Estrès i ansietat davant la incertesa econòmica i social.
- Indefensió quan sembla que tes no canvia malgrat els esforços.
- Desconfiança quan es repeteixen les promeses polítiques sense complir -se.
- Polarització emocional quan les diferències polítiques trenquen amistats, famílies i comunitats.
No són només idees abstractes. Són experiències reals que erosionen el nostre benestar.
Salut col·lectiva, salut democràtica
La salut mental no és només individual. Som éssers comunitaris: ens fem i ens refem a través del vincle amb els altres. Quan les institucions perden credibilitat i la política es converteix en una lluita de poder, la societat també fragmenta.
Una política que no té cura de la seva gent genera ciutadans cansats, descreguts i apàtics. I una democràcia sense ciutadania activa és una democràcia fràgil.
Si ets un líder, escolta amb calma la paraula que et suplica, i no el rebutgis fins que hagi dit tot el que porta dins seu.
Un aspecte humanista
Ja a l'antic Egipte, a les Ensenyances de Ptahhotep, es recordava als governants que el seu deure principal era l'escolta i el control de les seves pròpies emocions. Ptahhotep va advertir: "Si sets un líder, escolta amb calma la paraula del qui et suplica, i no el rebutgis fins que hagi dit tot el que porta dins seu". Aquesta saviesa mil·lenària ens mostra que la connexió entre la política i la salut emocional no és una moda recent, sinó una necessitat atemporal: governar bé implicacuidar-se i, sobretot, tenir cura de la manera com ens relacionem amb els altres.
Des de la meva experiència en Gestalt, el Focusing i el treball social, veig clar que la política i la salut mental haurien d’anar de la mà. No parlo només de més psicòlegs al sistema públic, que també - sinó d’un canvi de mirada:
- Donar espai a l’escolta real, també en la vida política.
- Incloure els indicadors de benestar emocional en les polítiques públiques.
- Entendre que el conflicte no és enemic, sinó l’oportunitat de creixement col·lectiu.
Per què és tan urgent?
Perquè darrere de cada llei i cada debat hi ha persones que pateixen, que somien i volen viure amb dignitat. I perquè el malestar emocional no només és privat: quan s’estén, mina la confiança i la convivència.
Una política que te cura de la salut mental Des dels ciutadans no és un luxe: és l’única manera de tenir una democràcia viva i sostenible.
I tu, què en penses?
Alguna vegada has sentit que la política t'afectava emocionalment? Creus que la salut mental de la ciutadania hauria de ser un tema polític de primer ordre?
