L’adolescència és un moment d’exploració, canvi i preguntes profundes sobre la pròpia identitat. Sovint demanem als joves que sàpiguen el qui són, tot i que és probable que el veritable acte de saviesa sigui aprendre a viure l’adolescència i la identitat com un camí obert, on “no saber” també té valor.
El valor del procés
Des de la perspectiva humanista i de la Gestalt, entenem que la identitat no és una meta, sinó un camí que es va fent en relació amb els altres. Quan deixem d’exigir respostes tancades, s’obre un espai perquè aparegui allò.
El no saber pot ser incòmode, però també és un territori viu, ple de possibilitats. És el lloc on la vida encara no està decidida la vida -on tot pot créixer, si ho cuidem amb presència.
I si el veritable acte de saviesa fos poder habitar el “no saber” sense pressa?
L’adult que acompanya, no dirigeix
Moltes persones adolescents es tanquen perquè senten que el món adult jutja, interpreta o vol "arreglar". Però l’acompanyament no és dirigir, sinó oferir presència.
Des del Focusing, això significa escoltar sense pressa ni intenció de canviar res, confiant que dins de cada persona hi ha una saviesa que sap cap a on anar, encara que no es pugui explicar amb paraules. Quan una adolescent es sent acollida així, pot començar a escoltar -se.
La saviesa del "mentrestant"
Potser la saviesa de l'adolescent no és saber qui sóc, sinó atrevir-me a ser mentre busco. Deixar -me sorprendre pel que apareix, experimentar, canviar d’opinió, cometre errors i començar de nou.
Aquesta és la llibertat de “"mentrestant"”: La vida que passa entre el que érem i el que encara no sabem que serem.
Per acabar
Potser el millor regal que podem oferir a una persona jove, i també la part adolescent que encara viu dins nostre, és dir-li:
"No cal saber -ho tot ara. El que ets és suficient".
