L'eutanàsia és un dels debats ètics més importants sobre el dret a la vida i la dignitat humana.
En la darrera setmana he estat parlant en dos contextos ben diferents, un polític i un altre de terapèutic, sobre l'eutanàsia. Tot ha estat arran de la seva aplicació a una jove catalana paraplègica des del 2022, que va demanar l'eutanàsia a causa d'un patiment físic i psicològic irreversible.
Introducció: un debat social i ètic
Però jo no vull parlar d'aquest cas concret. Vull parlar sobre la vida i la mort, de les injustícies d'aquest món, de les desigualtats, dels sentiments, dels nostres judicis i dels drets, sobretot dels drets.
Jo no estic a favor de la pena de mort, tampoc de les guerres, que només porten dolor i més mort. Crec i sento que la vida és un do molt preuat, un do al qual sovint no donem la importància que té. Quantes persones anem a dormir agraint el dia i les experiències viscudes? Puc suposar que, tot i que qui llegeixi aquest article sigui proper a l'humanisme, no tothom fa aquest acte de respecte i d'agraïment cap a la vida.
He de confessar que, tot i que fa una temporada que ho practico, durant molts anys me'n vaig allunyar. De vegades penso què hauria passat si la meva àvia no m'hagués acostat a la religió i a l'espiritualitat. En tot cas, ara mateix ho agraeixo.
No es tracta de si la llei és més o menys justa, sinó d'equilibrar el dret a la vida amb el dret a no patir de manera insuportable.
Vida, dignitat i desigualtats
Tothom té dret a una vida digna. Tot i així, cadascú viu amb les seves pròpies condicions i limitacions, físiques, mentals i socials. I amb això apareixen les desigualtats: qui té casa i qui no, qui pot menjar cada dia i qui no, qui té bona salut i qui no, qui té accés a medicaments i qui no, qui arriba a una mort digna i qui no.
Arguments a favor i en contra de l'eutanàsia
I aquí hi entra l'eutanàsia. Hi ha qui diu que pot afectar especialment persones en situacions vulnerables, que potser optarien per viure si disposessin de més suport mèdic i social. I potser tenen raó, però això ens porta una pregunta: afecta a totes les persones vulnerables, només algunes, o a cap?
Ningú no hauria de decidir morir perquè no té altres opcions per viure dignament. Encara que, podem exigir a algú que continuï vivint, si no som capaços de garantir-li una vida digna?
El patiment pot condicionar qualsevol decisió, tant a la ment com al cos. Potser, doncs, la pregunta no és tant si permetem o no la mort, sinó com acompanyem el patiment i quines condicions oferim per viure-hi.
Més que només permetre o prohibir l'eutanàsia, el debat se centra en com garantir una vida digna i acompanyar el patiment de les persones
Autonomia personal i patiment
Tothom, amb les seves condicions i les seves limitacions, hauria de tenir dret a viure dignament i també a morir dignament. No es tracta de si la llei és més o menys justa, sinó d'equilibrar el dret a la vida amb el dret a no patir de manera insuportable. Així doncs, l'eutanàsia pot entendre's com un dret a decidir sobre la pròpia vida en situacions de patiment extrem i irreversible, evitant prolongar un dolor innecessari.
El paper de la societat davant del patiment
El paper de la societat davant del patiment planteja una qüestió fonamental: és obligatori viure sempre, fins i tot en situacions de patiment extrem? Si la societat té la responsabilitat de protegir la vida, ho ha de fer sempre de la mateixa manera?
Quan parlem de societat, no ens referim únicament a l'Estat, sinó també als individus que la formen. Per això, la pregunta també és personal: què puc fer jo per alleujar el patiment dels altres? Com contribueixo a protegir la vida i quin valor li dono?
L'Estat no és una cosa externa a nosaltres, sinó una construcció col·lectiva de què tots formem part.
Conclusió: entre viure i morir
No es tracta de prohibir o permetre la mort, sinó de:
* evitar la mort imposada
* i permetre, en casos excepcionals, una decisió lliure i controlada
També hem d'assegurar una societat que no empenyi ningú a voler morir. Això depèn de cadascú de nosaltres i del nostre dia a dia. Mentrestant, podem intentar entendre aquelles persones cansades de tant de sofriment: una cosa no exclou l'altra.
Aquest debat sobre el patiment i les decisions vitals també es pot relacionar amb processos personals de canvi, com els que apareixen quan una persona ha de “deixar anar una etapa de la vida”. En aquest sentit, es pot aprofundir més en aquesta idea a l'article sobre com reconèixer quan és hora de deixar anar una etapa de la vida.
L'eutanàsia està regulada legalment a Espanya des de l'aprovació de la llei publicada al BOE.